LA MEVA JUBILACIÓ

Benvinguts i benvingudes a la última entrada del blog! Avui tornaré a l'UJI per a celebrar la meva jubilació amb tots els meus companys i companyes del Grau de Mestres d'Educació Infantil, tinc moltes ganes de parlar amb ells/elles i conèixer les seves experiències però, abans de tot, us contaré a vosaltres com a sigut la meva experiència després de tants anys dedicats a la docència.

En primer lloc, us he de dir que estic un poc trista perque ja s'acaba tot, ha sigut una llarga etapa de la meva vida en la que he pogut gaudir molt dels xiquets i xiquetes i aprendre d'ells/elles cada dia però, per una altra banda, aquest era un moment que estava dessitjant que arribara des de fa uns anys, perque els anys ja van pesant, i ara podré descansar i passar més temps amb la meva familia.

En general, valore de manera positiva la meva trajectoria com a professional de l'educació. He pogut coneixer companys i companyes, families i alumnes meravellosos dels que he pogut aprendre molt, he viscut moltes experiències que m'han fet millorar com a persona i com a docent i, encara que m'he equivocat moltes vegades, sempre he tractat de fer les coses el millor possible.

Algunes de les competències més importants que he posat en pràctica durant aquests anys han sigut la paciència, la empatía i la escolta activa. A més, he tractat de transmetre als xiquets i xiquetes la necessitat de respectar a tots els companys i companyes, independentment de les característiques físiques, psíquiques o familiars de cadascú, també la importancia d'expresar les seves opinions i sentiments, i tindre en compte els dels altres, i he tractat que aprenguen de manera cooperativa i que reflexionen dels seus errors per a seguir millorant.

Al llarg de tots aquests anys he viscut moltes experiències positives (com el primer any que vaig ser tutora d'una clase i, al acabar el curs, vaig rebre les felicitacions de les families, o la primera vegada que va vindre a visitar-me a l'escola una exalumna que ja estava a l'institut) i altres més dificils (com la que vaig viure fa uns dies, ja que vaig haver-me d'acomiadar dels meus companys i companyes de l'escola en la que he passat tants anys). Però, finalment, el més important es quedar-se amb totes les coses positives, recordar els xicotets detalls que feien que m'encantara anar cada dia al meu treball, com per exemple veure els somriures dels xiquets i xiquetes quan arribaven a l'escola.

No sé si hauré contribuit a crear una societat millor però, com a mínim, he tractat de fer-ho ensenyant als xiquets i xiquetes a ser crítics, a que siguen conscients que ningú es perfecte, que els adults tampoc ho sabem tot (ni tan sols la mestra o els seus pares o mares), i que podem aprendre els uns dels altres i seguir millorant a poc a poc.

Per a finalitzar, al nou estudiantat del Grau de Mestres d'Educació Infantil, els aconsellaria que gaudiren de l'etapa en la universitat, que treballen de manera cooperativa, que aprenguen els uns dels altres i que tracten sempre de ser la millor versió de si mateixos. També els recomanaria que, quan estiguen en una classe com a mestres, continuen formant-se perque la societat avança i l'educació també ho ha de fer, que ixquen de la seva zona de confort, que tracten d'innovar i que no tinguen por a fer propostes de millora a altres docents que porten 30 anys treballant, perquè tots podem seguir aprenent i millorant cada dia.

Açò es tot.

Atentament, una mestra (o mestra jubilada) de Castelló.