PRIMERES SETMANES
Benvinguts i benvingudes a una nova entrada del blog, avui parlaré un poc de com han anat les primeres setmanes de classe en l'assignatura "Desenvolupament Professional del Docent".
En la primera sessió teòrica vam fer un qüestionari inicial on se'ns preguntava per alguns aspectes personals i per els nostres coneixements previs a l'assignatura. Posteriorment, vam fer una dinàmica per a fer grups, on cadascú agafava una carta a l'atzar i, tenint en compte la imatge que estava projectada, havíem d'anar buscant per la classe els companys i companyes que formaven part del nostre grup. Amb eixes persones haviem de parlar al voltant de tres preguntes: "per què vau triar aquesta carrera?", "recordeu algun bon docent?" i "com eren aquests docents?". Finalment, les haviem de posar en comú tota la classe. Personalment, jo tenia clar que volia estudiar magisteri des que tinc 11 anys, però hi ha companyes que ho van decidir mentre estudiaven el cicle superior d'Educació Infantil i, altres, per algun/a mestre/a que els ha marcat al llarg de la seva educació i volen semblar-se a ell/a. Parlant en grup, ens vam adonar que recordem amb afecte algunes docents que han fet un poc el rol de "mare" a l'escola, que es preocupaven també per nosaltres com a persones i no només com a estudiants, docents que eduquen des del cor, que escolten, que no només expliquen sino que volen que aprengues.
Durant les classes pràctiques de la segona setmana, vam començar a treballar per grups per a elaborar el nostre projecte buscant escoles, tant nacionals com d'altres països, que treballen amb metodologies innovadores, vam agafar algunes idees i, després, vam anar parlant de com ens agradaria que fora la nostra escola.
A les classes teòriques vam fer activitats de relaxació, el primer dia vam treballar la respiració i el segon dia l'atenció plena amb la tècnica de "la uva pasa". Son exercicis molt senzills que podem realitzar a l'aula amb els xiquets i xiquetes d'infantil.
Per a treballar per grups, vam fer una dinàmica en la qual cadascú portava un gomet pegat al front i, sense parlar, ens haviem d'agrupar segons un criteri comú. En la mesura del possible, vam tractar de juntar-nos amb els nostres iguals, buscant persones que tingueren un gomet amb el mateix color i forma que nosaltres, però després també vam veure com hi havia colos que no estaven repetits i podiem agrupar-nos tenint en compte només la forma (o haguerem pogut fer-ho només per el criteri de tindre un gomet). Amb aquesta dinàmica vam arribar a la conclusió que, normalment, solem juntar-nos amb les persones que pensem que són mes paregudes a nosaltres, però d'eixa manera ens perdem molts coneixements i punts de vista que ens podrien aportar altres persones que son més diferents a nosaltres.
Amb els grups que vam fer, vam analitzar les respostes al qüestionari inicial que haviem realitzat la setmana anterior. Primer vam observar quines eren les principals fortaleses de la classe i les que tenien uns nivells més baixos, tenint en compte els resultats del questionari de fortaleses personals que vam realitzar el curs passat a l'assignatura "Educació per a la Diversitat". Aquestes són les fortaleses segons Seligman:

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada